

El col·legi Joan Bardina segueix el procés d’agermanament amb l’escola El Never, que és a San Miguelito (Nicaragua), a fi de continuar el projecte solidari que es va iniciarl'any 2077. La Comissió de San Miguelito va parlar de les necessitats actuals de les escoles i del Never i les conclusions són que hi ha manca d'infraestructures bàsiques al món educatiu.
Veiem que la part més eficient d'ajut a l'escola agermanada és l'aportació econòmica, però el fet d’aportar un material també els fa molta il·lusió als infants per la seva mancança, és per aquest motiu que volem demanar-vos, de nou, la vostra col·laboració voluntària per dur a terme aquest propòsit, tot recollint llapis de colors i llapis normals (ni retoladors ni ceres ja que la forta calor malmet aquests materials) i un euro. Creiem que també és una manera d’ensenyar uns valors als nostres alumnes vers altres alumnes amb necessitats.
Estem segurs que tots plegats manifestarem la nostra sensibilitat vers les accions solidàries.

"Aquell que pensa que l'educació és cara, no sap el que costa la ignorància".
A Nicaragua, un dels països de Centreamèrica, a 250 quilòmetres de Managua, cap al sud, hi ha un bonic poble anomenat San Miguelito, agermanat amb Sant Boi.
San Miguelito està a la vora d'un gran llac que es diu Cocibolca o llac de Nicaragua i pertany al departament de Rio San Juan. La seva extensió territorial es de 923 Km².


El sector educatiu del municipi, compta amb un total de 2.180 alumnes que són atesos per 56 mestres en 26 centres escolars corresponents als nivells de pre-escolar, primària regular, primària de multigrado i secundària.
Cal senyalar que a l'educació existeixen molts problemes derivats de la manca de mestres, escoles, mobiliari i fins i tot projectes de planificació en tots els àmbits educatius.
Altres importants mancances són:
La situació de l'educació és lamentable, algunes comunitats rurals no disposen d'escola (fan classe al menjador d'una casa, en una petita eixida...) o l'escola són quatre pals amb una coberta de branques de palma. Els llibres i materials són pràcticament inexistents i els/les mestres són empírics (amb estudis bàsics, molt bàsics). En estar la població dispersa, algun alumnat ha de fer llargues caminades per arribar a l'escola. Resulta impactant veure arribar els nens i les nenes a escola amb llargs matxets a la mà. La veritat és que sovint no poden caminar pels petits corriols que comuniquen casa seva amb l'escola, la gran quantitat de fang ho fa impossible i s'han d'obrir camí entre la malesa on la vegetació del terra els farà més fàcil caminar.
Teresa Roset i Sans
Els nens de l'escola Autònoma del poble de San Miguelito, la Hellen ens explica com és:

L'escola té una planta. Està feta de ciment i fusta. No té vidres a les finestres i està pintada de blau i blanc, els colors de la nostra bandera.
La nostra classe és gran, però poc lluminosa. Ens asseiem en unes cadires que tenen la taula enganxada, com si fos una pala. Normalment ens posem un darrera de l'altre o fent una gran rotllana al voltant de l'aula.
El material escolar que fem servir és una pissarra i guixos blancs. També tenim llibretes i llapis. Ho fem amb llapis perquè si s'acaba la llibreta la podem esborrar i tornar-la a començar.
A l'hora de l'esbarjo sortim a un pati amb molta vegetació, amb una font i unes latrines (unes casetes de fusta amb un forat a terra).
Al pati esmorzem i parlem una estona (ens agrada molt xerrar, nosaltres en diem “platicar”). L'esmorzar és molt lleuger, una tortita de blat de moro, un banano.
Hi ha moments que no tenim escola, són el període de vacances, les més llargues són les d'estiu, que per nosaltres són els mesos de desembre i gener, just al contrari que vosaltres.
Estudiem molt, sobretot matemàtiques i llengua. També fem altres assignatures com educació física i plàstica però només de tant en tant.
Ensenyament Solidari, mitjançant les aportacions de diferents AMPA's i escoles, col·labora en la construcció de tres escoles rurals cada any. S'estableix una priorització conjuntament amb l'alcaldia i amb la part local, (Enseñanza Solidaria de San Miguelito) i es signa un conveni amb el cap de la comunitat i el/la mestre/a, ells hi posen la mà d'obra i Ensenyament Solidari el material.
Cal dir que les escoles es construeixen amb dues fases una primera amb una aportació al voltant de 600€ on es fa l'estructura de l'escola.
La segona fase es fa l'any següent i es dota de mobiliari, es fan les obres que resten i es pinta. Amb 1200€ s'aconsegueix una escola amb terra de ciment de manera que quan plou no s'omple de fang, amb unes parets i una porta.
El resultat és una escola per a una comunitat rural, una escola modesta però digna.
© Col·legi Joan Bardina | Marià Fortuny 16-18 | 08830 Sant Boi | Telèfon: 93 640 08 51